En cambio:
*demasiados actores titulados como directores, más que dirigir, mandan/"mangonean", o "salsean";
*La eficacia y la eficiencia, apenas si pasan a la práctica desde su copiosa repetición en los textos legislativos;
* Todavía se esperan líderes heroicos- carismáticos o burocráticos- colgados de la cúspide, y algunos se sienten la obligación de mantener este teatro.
Algunas opiniones para reflexionar
Peter F. Drucker (1909/2005)
1+ "Mucho de lo que llamamos management consiste en hacer difícil trabajar para la gente" (Citado por R. L. Ackoff en "Re-creating the Corporation" (1.999)
+ "En una reciente conversación - 2.002- con Peter Drucker, uno de los fundadores teóricos del management, le mencionamos que estábamos escribiendo un libro sobre el fin del management. Su respuesta fué: "Ya era hora!". El comentario de Drucker refleja la urgencia creciente en la demanda por un nuevo orden organizativo y la frustración que muchos empleados y líderes sienten con los niveles puntiagudos de la jerarquía,el liderazgo egotista, la toma de decisiones autoritarias, la parálisis burocrática, el desperdicio de tiempo y esfuerzo, la incompetencia directiva, y la resistencia de los empleados a desarrollar unas relaciones de trabajo más maduras, responsables y colaborativas
(K.Kloke y J. Goldsmith en "The End of Mangement and the Rise of Organizational Democracy" (2.002)
Albert Aixalá, Director de la Fundació Rafael Campalans (Barcelona)
",,, la campanya electoral americana de 2008 i la
victòria de Barack Obama van demostrar dues coses: no hi ha lideratge sense un
relat sòlid i consistent que doni sentit a un projecte polític, i no hi ha
victòria electoral possible sense una organització potent dirigida a
optimitzar els seus resultats.
Per tant, els socialistes europeus no només hem d’aprendre a
elaborar relats consistents sobre la realitat d’avui, sinó que hem de saber
construir organitzacions fortes capaces de comprometre als militants i arribar
així al màxim nombre possible de votants potencials. A l’esquerra europea potser
li cal un príncep com Obama, però també li cal una maquinària electoral com el
Partit Demòcrata.
Els electors d’avui volen ser més escoltats, i sobretot no volen
sentir-se utilitzats. Volen que els sedueixin. Però també volen seduir. Seduir
al candidat, com el candidat els sedueix. Seduir als altres votants i que els
sedueixin. La comunicació jeràrquica s’ha acabat: és l’hora de la comunicació
bidireccional.
És l’hora de generar confiança abans de demanar compromís.
És l’hora d’escoltar abans de respondre.És l’hora de definir els problemes, i
explicar-los, abans de donar solucions.
Les nostres organitzacions avui escolten poc i generen poca
confiança. Per tant, som incapaços de respondre adequadament i d’aconseguir el
compromís dels electors per a resoldre els problemes que hem definit.
Els nostres partits són, essencialment, partits de quadres. A Espanya, com a mínim, i a França, no hi ha partits de masses ni n’hi ha hagut pràcticament mai. I a Alemanya, Àustria o Itàlia, on n’hi havia, els grans partits de l’esquerra ja no són el que eren, ja no són partits de masses. El temps dels grans partits burocràtics i jerarquitzats ja ha passat. Ara és l’hora dels partits d’electors.
Hem de canviar l’organització. Com ho hem de fer? Dirigint millor.
En els nostres partits sovint es mana molt però es dirigeix poc. Els militants, com els ciutadans i el conjunt d’electors, no volen ser manats. Però sí accepten ser dirigits. Ben dirigits. És a dir, volen ser liderats.
La pregunta que ens hem de fer és el com. Com volen ser liderats els electors? En els nostres partits hi ha una gran confusió sobre les formes de dirigir i de liderar. Tothom sembla reclamar lideratges carismàtics. Però quan es produeixen, sovint desatenen la direcció —la bona direcció— de l’organització. És clar que, en ocasions, caiem en els lideratges burocràtics, que no acaben de liderar, però tampoc dirigeixen bé l’organització.
Ara bé, liderar i dirigir una organització no és fàcil. Tot i que podem aprendre algunes coses. 1) Cal practicar un lideratge suficient, capaç d’en-grescar però que no limiti l’acció col·lectiva, com fan sovint els hiperlideratges. 2) Cal empoderar els militants, i fer-los partíceps de les decisions.
Com es fa això? Fent-ho. Intentant-ho. Posant-ho en pràctica. En aquest cas, com en molts d’altres, Practice drives theory, que diuen els anglosaxons. La pràctica condueix, i determina la teoria. Aquest canvi organitzatiu no es pot fer només discutint idees o inventant noves narracions. La diferència vindrà d’una pràctica diferent."
(Un resumen de su articulo "Com podem millorar l'organizació dels partits d'esquerra", publicado en el número 24 de larevista FRC y en su blog LET US BEGIN)Els nostres partits són, essencialment, partits de quadres. A Espanya, com a mínim, i a França, no hi ha partits de masses ni n’hi ha hagut pràcticament mai. I a Alemanya, Àustria o Itàlia, on n’hi havia, els grans partits de l’esquerra ja no són el que eren, ja no són partits de masses. El temps dels grans partits burocràtics i jerarquitzats ja ha passat. Ara és l’hora dels partits d’electors.
Hem de canviar l’organització. Com ho hem de fer? Dirigint millor.
En els nostres partits sovint es mana molt però es dirigeix poc. Els militants, com els ciutadans i el conjunt d’electors, no volen ser manats. Però sí accepten ser dirigits. Ben dirigits. És a dir, volen ser liderats.
La pregunta que ens hem de fer és el com. Com volen ser liderats els electors? En els nostres partits hi ha una gran confusió sobre les formes de dirigir i de liderar. Tothom sembla reclamar lideratges carismàtics. Però quan es produeixen, sovint desatenen la direcció —la bona direcció— de l’organització. És clar que, en ocasions, caiem en els lideratges burocràtics, que no acaben de liderar, però tampoc dirigeixen bé l’organització.
Ara bé, liderar i dirigir una organització no és fàcil. Tot i que podem aprendre algunes coses. 1) Cal practicar un lideratge suficient, capaç d’en-grescar però que no limiti l’acció col·lectiva, com fan sovint els hiperlideratges. 2) Cal empoderar els militants, i fer-los partíceps de les decisions.
Com es fa això? Fent-ho. Intentant-ho. Posant-ho en pràctica. En aquest cas, com en molts d’altres, Practice drives theory, que diuen els anglosaxons. La pràctica condueix, i determina la teoria. Aquest canvi organitzatiu no es pot fer només discutint idees o inventant noves narracions. La diferència vindrà d’una pràctica diferent."
Dos propuestas normativas
* Una buena dirección logra constituir un sistema de liderazgo. Este sistema no depende de la capacidad de imposición o persuasión del director, sino de comprender anticipadamente las claves de la situación total - los objetivos de la organización, de su entorno y de las personas implicadas en el trabajo - y anticipar la tarea de acción más adecuada para alcanzar el mejor cumplimiento de los intereses en presencia, ayudando a que los que deben ejecutarla sepan hacerlo eficaz y eficientemente.
* En una organización suficientemente grande como para requerir varios niveles organizativos, la dirección debe ejercerse desde los niveles más bajos integrándose sucesivamente con los niveles superiores, en un juego de compromisos/ayudas, como una manera de conseguir la mayor implicación de recursos para la consecución de resultados políticos.
De un artículo reciente muy aconsejable
"El problema de España no es solo que los partidos políticos hayan colonizado la Administración Pública sino más bien que nuestra política está colonizada por administradores públicos. No es política lo que sobra en España, sino corporativismo."
(Víctor Puente Giné: "La enfermedad institucional de España", EL PAIS, 15 de agosto de 2.012)
------------------------------------
Leer + en los libros y artículo mencionados y en www.marcoslekuona.net
No hay comentarios:
Publicar un comentario